Misteris del Pol Sud

En el que portem de la història he fet referència a uns quants punts reals que val la pena destacar, en aquest post parlo de les operacions “Regenbogen” i “Highjump”.

Ja havien fet referència a aquests temes en històries tant notables com “Les Muntanyes de la Bogeria” de H.P. Lovecraft; i és que, com veuràs, dona molt de sí.

En Richard Evelyn Byrd sobrevola repetides vegades el Pol Sud, fins al 1934 que se l’ha d’anar a buscar perquè està emetent estranyes senyals de ràdio i se l’excusa amb que es deu a una intoxicació per l’estufa.

512px-Emblem_of_the_Nazi_German_Antarctic_Expedition.svgAl 1938, 4 anys després, Alemanya inicia la colonització del Pol sud, creant la Nova Suàbia de prop de 600 000 km². Part de la motivació esotèrica dels nazis era localitzar Agartha i la seva ciutat oculta Shambala., dues creències enllaçades a la suposició d’una Terra Buida i d’un món interior.

Desembre de 1943, l’Almirall Karl Dönitz afirmà: “Die deutsche U-Boot Flotte ist stolz darauf, daß sie für den Führer in einem anderen Teil der Welt ein Shangri-La gebaut hat, eine uneinnehmbare Festung
(Traducció: “La flota alemanya de submarins està orgullosa d’haver construït per al Führer, en una altra part del món, un Shangri-La, una fortalesa inexpugnable”).

bundesarchiv_bild_146-1976-127-06a,_karl_dönitz_-_cropL’acord entre el Cap Superior de l’armada alemanya i el Mariscal anglès, en el que s’exigia la rendició sense baixes tant en terra com en mar, paralitzant així la operació Regenbogen (Arc de Sant Martí), consistent en la l’autodestrucció de la flota alemanya.

La intenció de Karl Dönitz era endarrerir la rendició al front est i aprofitar per escampar milers d’homes que quedarien dins dels límits soviètics quan es rendissin.

El gener del 1945 els alemanys es van fer amb l’ordre d’operacions anglesa “Eclipse” en la que es detallava el procediment a seguir amb la rendició incondicional de l’enemic.

Entre el 23 de gener i el 8 de maig del 1945 (4 dies després de que s’anul·lés oficialment l’Operació Arc de Sant Martí) van aconseguir escapar-se en embarcacions i submarins més de 2 milions vint i dos mil refugiats alemanys, entre elles 2000 científics del Tercer Reich i italians,  alts càrrecs i joventuts hitlerianes.

En aquest enllaç hi ha llistades un total de 89 unitats del tipus XXI que van ser clandestinament enfonsades la matinada del 5 maig del 1945.

La Segona Guerra Mundial finalitza el 2 de setembre del 1945 (4 mesos després de l’operació Regenbogen).

El 10 de juliol (U-530) i el 17 d’agost de 1945 (U-977), apareixen misteriosament i sense quadern de bitàcola dos submarins alemanys, suposadament (però no demostrablement) amb jerarques alemanys.

Els tripulants alemanys son duts a EEUU i durament interrogats a allà.

Llavors EEUU inicia l’Operació Highjump dividida en tres fronts: Oriental, Occidental i Central:

  • Grup Central :

El portaavions USS Philippine Sigui (CV-47) també va participar encara que no va ser assignat a cap dels grups.

Vídeo filmat per Byrd, el 1946 durant l’operació Highjump: https://youtu.be/0x40A0sBL34 

La operació que havia de durar entre 6 i 8 mesos, amb fons il·limitats, finalment va durar 8 setmanes (2 mesos) després de 1500 baixes entre personal i maquinaria, sense comptar els danys estructurals en els submarins.

El 5 de març de 1947, l’Almirall Byrd va aparèixer en una publicació xilena anomenada ‘El Mercurio’:
“L’almirall Richard E. Byrd va advertir avui que els Estats Units haurien d’adoptar mesures de protecció contra la possibilitat d’una invasió del país per avions hostils procedents de les regions polars. L’almirall va explicar que no intentava espantar a ningú, però la cruel realitat és que, en cas d’una nova guerra, els Estats Units podrien ser atacats per avions que volaven sobre un o ambdós pols. Aquesta declaració es va fer com a part d’una recapitulació de la seva pròpia experiència polar, en una entrevista exclusiva amb International News Service. Parlant de l’expedició acabada recentment, Byrd va dir que el resultat més important de les seves observacions i descobriments és l’efecte potencial que tenen en relació amb la seguretat dels Estats Units. La fantàstica velocitat amb què el món s’està reduint, va recordar l’almirante, és una de les lliçons més importants apreses durant la seva recent exploració antàrtica. He d’advertir als meus compatriotes que el temps ha acabat quan vam poder refugiar-nos en el nostre aïllament i confiar en la certesa que les distàncies, els oceans i els pols eren una garantia de seguretat.”

512px-antarctica,_territorial_claims_including_brazil.svgActualment hi ha un control sobre el Paral·lel 70º sud, que cobreix tota l’Antàrtida. Està prohibit sobrevolar-la i prendre’n fotos aèries per seguretat nacional.

Hi ha una part, el quadrant al Pol Sud entre les longituds 158°W i 103° 24′ W, que se li va adjudicar el nom de Terra de Mary Byrd al 1929, en honor de la dona de Richard E. Byrd. Estats Units no va reclamar el territori a temps, i el 1959 va entrar en vigor el Tractat Antàrtic. Dins la Terra de Mary Byrd s’hi troba el massis Rockefeller (cognom estretament vinculat amb els iluminati) i la misteriosa piràmide de l’Antàrtida.

Aquests esdeveniments son, entre d’altres, la base sobre la que, en la nostra història de Fades i Bruixes, l’Ivan Miller va a investigar al Pol Sud.

Si tinc temps aniré afegint més entrades complementaries d’aquestes

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s