Entrega 18 – La Fugida (Part II)

El cotxe conduït per l’Ivan surt disparat del pàrquing pel carrer General Prim cap amunt, un cotxe de policia posa la sirena i els persegueix. 

L’Ivan posa els cinc sentits en marxa mentre es concentra a traçar una corba el màxim de tancada per no derrapar al girar cap a la dreta per l’Avinguda del Carrilet i així no perdre gaire velocitat. 

Per l’Avinguda es sumen dos cotxes més de policia amb la sirena encesa.  

Per les finestres de les cases surten xafarders, alguns inclús amb el mòbil a la mà. 

En arribar a una gran glorieta, un parell de furgonetes dels mossos li barren el pas, però abonyegant els baixos del cotxe, entra a dins de la glorieta a través d’uns arbusts que la limiten. En sortir de dins de la glorieta passa per darrera la furgoneta i enfila a tota velocitat el carrer Victòria Kent en contra sentit. No és el millor carrer per una persecució; ja que és un únic carril amb cotxes aparcats a cantó i cantó que el podrien deixar tancat en qualsevol moment o topar-se de cara amb un despistat.  

Els cotxes de la policia han rodejat la glorieta pel cantó llarg per donar marge de maniobra a la furgoneta que girava per seguir-lo. 

Però la sort està de la seva part aquella nit, inclús quan al creuar la Gran Via en contra sentit passa entre el nit bus N17 i un seat ibiza negre que ràpidament queda a la llunyania fent ràfegues de llum amb “les llargues”.  

L’avantatge que els ha tret a tots els cotxes de la policia es veu minvat per la presència d’un parell d’helicòpters que el segueixen i més cotxes de la policia que es sumen a la persecució a la plaça Ildefons Cerdà on tenen barrat el pas de totes les sortides amb furgonetes dels mossos i agents armats que apunten amb la seva arma. 

– Xàyde… -xiuxiueja el Pedro Javier posseït per la Catarina– Xàyde
– Catarina… -diu la Xàyde al cim de la Muntanya Negra acoblant l’última peça del seu ceptre.
– Ajuda, germana… 

De sobte la Xàyde veu tot d’humans que apunten amb armes al cotxe on va la Catarina i un altre home que percep que l’està ajudant. Ràpidament, la Xàyde agafa amb les dues mans el ceptre llarg com un bastó, amb una esfera cristallina vermella a la punta i murmura unes paraules en llenguatge arcà,  impronunciables per un esser humà. 

L’Ivan queda sorprès al veure una de les furgonetes dels mossos alçar-se per sobre els policies i baixar de cop fent moviments d’escombra com si d’un esborrador de pissarra es tractés.  

Quan la furgoneta torna a alçar-se, eLamborghini passa per sota d aquesta es desploma rere seu. 

Amb el bloqueig, el Passeig de la Zona Franca havia quedat deserta i queda com una pista de carreres pel vòlid que  travessa els carrers amb pocs segons, però ningú ho veu, perquè la màgia de la Xàyde i la Catarina han dut el cotxe, de manera astral, al món de la Fantasia quan passava per sota la furgoneta. 

Ara tot, fora del cotxe sembla lluminós i emboirat; però és una boira sense fum, més aviat com si els vidres del cotxe s’haguessin entelat molt i no es poguessin netejar o com si la finestra fos d’un translúcid glaçat que permetés entreveure el que hi ha al darrera.  

Els helicòpters desconcertats volen en cercles al voltant de la plaça Ildefons Cerdà. 

– Miller, l’hem perdut. Està bé? -sent l’Ivan dins del seu cap.
– Tot i dur aquest Expedient X al cotxe no crec que ens en sortim d’aquesta. Hi ha un desplegament brutal i la nostra notorietat no passarà desapercebuda. Aquest cotxe segur que disposa de rastrejadors, a part del mòbil del Pedro Javier i el meu, que probablement hagin intervingut informàticament per proximitat. 
– No es preocupi tenim bloquejades les senyals, però del mòbil del noi se’n haurà de desfer. 
– No aconsegueixo veure la carretera! -s’exclama en Miller- Juraria que hi veig herba. Tot i això al GPS em marca que seguim per la carretera.
– Enhorabona, no sé com s’ho ha fet però ha eludit els rastrejadors, és com si hagués desaparegut. Ha fet una gran feina. Ara dirigeixin-se pel Carrer A fins a la pròxima glorieta, allà prenguin la quarta sortida, pel carrer 3. Farem saltar la senyal que el Lamborghini groc ha estat vist per la Gran Via en direcció Poble Nou, d’aquesta manera despistarem els helicòpters. 

Guiant-se pel GPS surten del passeig, a fora, sembla talment que entrin en un terreny de sorra i muntanyes argiloses 

En Miller no conté la curiositat i fa baixar la finestra, el Pedro Javier amb els ulls en blanc, gira lentament el cap per mirar el que està fent. L’aire arremolinat fora de les finestres fa trontollar tot el que hi ha dins el cotxe, per la llum sembla de dia, a fora segueix emboirat, talment com si encara dugués la finestra tancada però sense el reflex del vidre pel mig. 

Llança el mòbil del PJ per la finestra i la tanca ràpidament. 

Finalment, enfilen el carrer A cap al moll de càrrega. 

– Acabem de substituir el torn sencer de guàrdia, els deixaran passar. -assegura la veu dins del cap de l’Ivan- Dirigeixin-se cap a la Dàrsena Sud. Allà els espera un vaixell de càrrega que els durà al seu nou destí. Si es queden a Europa, seria interessant que anessin a Itàlia on hi tenim bons contactes. Del contrari els aconsello que se’n vagin cap al sud del Mediterrani, on els Iluminati no tenen molta força. 

– Aviseu de que necessitaré ajuda amb el PJ, ha quedat totalment inconscient. 

* * * 

Mentre tots dormen a la cova dels centaures, Inhorn ja és despert. Allà, al seu costat, dorm plàcida la euga voladora. Ell se la mira, i s’ho pensa molt abans de moure’s; ja que ella té el cap sobre la seva panxa. 

De sobte, a fora de la cova, s’escolta un soroll eixordador. Els centaures semblen no prestar-li atenció, potser no l’havien sentit. Leuga en canvi, a lescoltar-ho s’arrauleix i al fer-ho treu el cap de sobre el ventre de l’Inhorn, que queda lliure per aixecar-se. 

Poc a poc surt de la fosca cova, la llum del matí l’enlluerna, però amb els ulls entretancats pot veure una figura espectral de color groc, que s’allunya a gran velocitat. Al terra hi queda una cosa petita, rectangular, una mica reflectant i de color negre. 

Inhorn ho recull amb la boca i s’ho emporta a la cova. 

* * * 

La Xàyde, contenta d’haver contactat per fi amb la seva germana d’equitxí i haver sentit el seu poder, acudeix a Sirhan 

Ja és de dia, el sol rogent s’alça per l’horitzó, tenyint el cel del regne de fantasia de colors porpra i rosat. 

– Estàs llest? -diu ella.
– Sempre. -diu Sirhan cenyint-se el cinturó amb l’espasa d’acer èlfic penjada.
– Doncs som-hi! – Xàyde fa un moviment circular amb el ceptre i Sirhan s’alça del terra i flota atret per Xàyde que se’n va volant en direcció al mar. 

Sirhan, des de l’aire dedica una última mirada cap a l’Amic, qui el correspon amb la mirada veient com s’allunya per l’aire. 

El Kolos organitza la tribu per l’expedició cap a la Gran  Muntanya de Gel, a través de la Plana dels Centaures. Serà un viatge llarg, dur i perillós. 

* * * 

A la part oposada de la Gran Muntanya de Gel l’Ona i la Pètal organitzen a totes les fades i els expliquen el pla: 

– Amigues! -diu l’Ona- Avui és un dia de canvi, un dia de deixar de preservar les restes i de construir sobre les runes d’una vella amistat. Sé que teniu por de l’humà, sé que us ha fet mal i que no ens hem portat bé amb vosaltres, però us asseguro que el món està ple de bona gent, que per moments obliden lo meravellosos que poden arribar a ser si recuperen la fe en ells mateixos, si tornen a creure en la màgia del que creuen impossible… No us recorden i farem que us recordin i us estimin!  

Totes les fades l’escolten, senten la passió de les seves paraules i veuen en ella l’esperança d’un futur sense divisió entre germans d’equitxí. 

Vist des de lluny, es pot veure com el Palau de Nacre es cobreix de llums de colors quan les fades de totes les classes alcen el vol seguint a l’Ona cap a la Gran Muntanya de Gel. 

* * * 

PJ_Ivan-Fugida-Portuaris

En arribar prop de la policia portuària el Lamborghini groc recupera la seva visibilitat, tornant al món real. Pedro Javier ha quedat inconscient, talment com si s’hagués adormit. 

Dos policies simpatitzants de la societat Thule els obren el pas i accedeixen al moll més proper, el Dàrsena Sud, on els espera un vaixell de càrrega de cotxes, amb la rampa d’entrada estesa. 

En entrar a dins, aparquen el cotxe entre mig de tots els que hi ha a la bodega de càrrega. 

No tarda gaire estona a venir-los a rebre un grup de cinc membres de la tripulació, amb una llitera amb rodes per a dur al PJ que segueix inconscient.  

Amb molta amabilitat els porten cap al seu cambrot per tal de que s’acomodin durant el llarg viatge. 

No tarda gaire el vaixell en abandonar el port de Barcelona, deixant als helicòpters de la policia buscant el Lamorghini per tota la ciutat. 

* * 

L’endemà al matí, leuga s’acomiada dels Centaures, al·legant que el seu pare segur que la troba a faltar. Inhorn s’assabenta llavors que és la princesa del regne dels cels, viu en un palau de núvols.  

– Inhorn, ves cap a lilla de l’Oblid, amb el teu arment. Aquí no hi tens res a fer. 

L’Unicorn baixa el cap, el pes d’aquelles paraules es duplica provenint de la pegassa. 

pegasus

Batent les ales, la preciosa euga alada alça el vol i deixa sotmès en els seus pensaments a l’Unicorn. 

“Aquí no hi tens res a fer” pensava ell mirant com la sorra s’arremolinava al voltant de les seves potes. Hi havia quelcom que li ressonava malament. “Aquí no hi tens res a fer”… 

De sobte l’Inhorn va recordar com el dia anterior havia purificat l’aigua del riu, donant així esperança a un poble sencer de pells de colors, però també als habitants del propi riu. “Oh, i tant que hi havia coses per fer a allà” es va dir per a sí mateix “I més ara que l’arment abandona aquestes terres”. 

Va recordar com Sirhan havia complert la seva paraula amb ell i l’havia deixat marxar. Pel cap se li va passar la idea de tornar amb ell; però no sabia cap a on havia partit. 

– I bé? -va preguntar amigablement una anciana veu a les seves espatlles. Era Skee, subjectant el seu robust bastó de fusta.- Què faràs? 

Inhorn va veure en els ulls d’Skee que sabia en què estava pensant i no va voler posar-ho en dubte, així que simplement va respondre: 

– No sé què fer… Si vaig amb la meva amiga la fada m’hauré d’adaptar a un entorn que no està pensat per un unicorn… Em sentiré sol i desubicat. Si pel contrari vaig amb Sirhan, podré ajudar-lo amb el meu poder, a fer del seu nou emplaçament un lloc saludable. La seva tribu viu amb la naturalesa, com jo, no en palaus de nacre com les fades. 

– Fes el que et digui el cor Inhorn. Segueix el teu instint. Sigues tu mateix. 

Dit això, Skee dona mitja volta i torna cap a la cova lentament. Mentre l’ancià centaure s’allunya, l’unicorn fa brillar la seva banya i lluny d’allà, per l’aire, a Sirhan li brilla l’espasa.  

Quan Sirhan desembeina l’espasa pot veure davant seu a Inhorn, talment com si estigués dempeus davant seu. Xàyde seguia arrossegant-lo per l’aire cap a la costa. 

– Sirhan, m’ho he repensat. Vull venir amb tu. On et puc trobar? 

* * * 

Quan la Júlia es desperta, ho fa molt alegrement. Es sent reconfortada i amb energies. A fora l’habitació fa olor de torrades. 

– Bon dia bonica! -diu la mare amb una cara com feia temps que no tenia- Què bé he dormit… 
– Me nalegro molt mama. -diu ella, contenta pel resultat de l’encanteri de protecció formulat per l’Eugènia.
– Júlia, m’ho he estat pensant millor… No vull que et quedis a dormir amb aquesta senyora. Crec que una noia com tu, tingui les habilitats que tingui, no hauria d’estar enfrontant-se a coses rares. Contra més t’hi enfrontes més entres en aquest món i menys en podràs sortir. Ara tens l’oportunitat de ser una noia normal Júlia, no la desaprofitis… -diu la mare amb un to quasi de súplica.
– Ja ho sé mama… Miraré de distanciar-me de l’Eugènia… Però ella realment ens pot ajudar a trobar l’Ona. 

El mòbil de la Júlia vibra a la seva butxaca. És un missatge de l’Eugènia: 

“Hem d’avisar al Coven. Ens en anem al pol sud! Allà està la porta daurada. Hem de trobar una excusa per la teva mare”. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s